30 anys després de la seva mort i 7 anys després de la primera reivindicació a l'Ajuntament, Guillem Agulló continua sense un espai dedicat a la seva memòria a la ciutat de Barcelona, tal i com ha denunciat avui el candidat republicà a l'alcaldia, Ernest Maragall. "Prou inhibició i desmemòria pública, prou d'incomprensible paràlisi municipal", ha etzibat Maragall.

"Si l'alcaldessa fa bandera de la lluita contra l'extrema dreta, com és que encara no han desbloquejat aquesta qüestió?", s'ha preguntat Maragall, que ha recordat que ja el 2016 el grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona va subscriure una declaració institucional que demanava un espai a la ciutat pel jove assassinat per un grup de neonazis, a València, avui fa 30 anys.

"Des d'aleshores, hem presentat altres iniciatives en el mateix sentit l'any 2018 i, més recentment, el novembre del 2022", ha continuat el republicà, que ha afirmat que Barcelona "és capital dels drets i les llibertats" i ha de fer efectiu el que el seu ajuntament ha aprovat diverses vegades. "Exigim que es faci realitat", ha remarcat Maragall.

De Coronel Sanfeliu a Guillem Agulló

El Jovent Republicà de Barcelona s'ha sumat a la demanda expressada per Maragall, a través d'un dels seus candidats a la llista per les eleccions del 28 de maig, Jan Sibina. "El millor lloc per retre homenatge a un jove que va lluitar a través de les seves idees per la independència i la justícia social és el carrer Coronel San Feliu, que porta el nom d'un militar que va servir a Primo de Rivera".

Tal com ha explicat Sibina, diverses entitats veïnals del Clot porten anys reclamant la denominació d'aquest carrer perquè passi a anomenar-se de Guillem Agulló. "És un pas imprescindible també per esborrar de Barcelona espais amb nomenclatura militar i feixista", ha clos Sibina.