Maragall: "El bloc que avui s'anuncia entre Trias, PSC i PP és un risc per al que la immensa majoria de barcelonins volen"

L’alcaldable afirma que “amb el lideratge i la complicitat” que ofereix el model d’Esquerra, Barcelona “tornarà a ser la capital de referència que volem”

Maragall: "El bloc que avui s'anuncia entre Trias, PSC i PP és un risc per al que la immensa majoria de barcelonins volen"
Maragall: "El bloc que avui s'anuncia entre Trias, PSC i PP és un risc per al que la immensa majoria de barcelonins volen"

El candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals de Barcelona, Ernest Maragall, ha alertat aquest dilluns del “risc” que creu que suposaria per a la capital catalana l’aliança de Xavier Trias, el PSC i el PP al capdavant de l’Ajuntament.

“Avui el PP anuncia un bloc explícit amb Trias i el PSC que, a més d’evidenciar la deriva cap a la dreta per part dels socialistes, representa un risc per al model de Barcelona que la immensa majoria de barcelonins i barcelonines volen”, ha volgut deixar clar Maragall en el primer debat d’alcaldables per a les municipals, que ha organitzat la Pimec al Born Centre de Cultura i Memòria.

En front d’això, el candidat republicà s’ha ofert per governar Barcelona des del “lideratge i la complicitat” davant del “punt d’inflexió” en què considera que es troba la ciutat: “Barcelona expressa i demana el que nosaltres podem oferir. Cal lideratge i complicitat per assenyalar horitzons de futur que ara no tenim. Barcelona ha de tornar a ser Barcelona i, en aquest punt d’inflexió, crec que si anem plegats tornarem a ser la capital de referència que tots volem”, ha assegurat.

A banda de la qüestió política i de pactes, l’economia i la gestió han centrat la major part del debat, on Maragall ha aprofitat per criticar la gestió que hauria fet el govern Colau-Collboni en matèries com el comerç, el turisme o l’habitatge.

Coincidint amb l’endemà de la Diada de Sant Jordi, l’alcaldable republicà ha lamentat que Barcelona sigui molt més una ciutat enfocada per al turisme que, per exemple, cap a la literatura: “Avui la pregunta és pertinent: som una ciutat de llibres o una ciutat de souvenirs? La deriva és evident en aquest sentit i va començar quan Trias va esdevenir alcalde. Després, Colau i Collboni l’han mantinguda o no l’han sabuda ni molt menys revertir”.

En aquest sentit, Maragall ha defensat el turisme com a “part principal de la nostra economia”, però ha volgut deixar clar que la ciutat no n’ha de dependre i n’ha criticat la gestió del govern sociocomú. “Han estat incapaços de controlar la matèria del turisme. Ho veiem a la  Sagrada Família, als búnquers del Carmel, a la Plaça Sant Jaume... No hi ha per enlloc l’’equilibri” que diu el senyor Collboni. El govern municipal ha abandonat la gestió del turisme: ha renunciat a governar-lo”, ha etzibat.

En front de la Barcelona “dependent” del turisme, Maragall ha fet una crida a defensar el comerç de proximitat i de barri actuant en tres línies: el foment, tot estimulant el relleu generacional i oferint ajudes; la regulació, tot actualitzant els plans d’usos i; finalment, l’actuació directa contra la “desertització comercial”, tot defensant la compra de locals per obrir-hi nous negocis, tal com ha recordat que ja ha fet l’Ajuntament a proposta d’Esquerra.

A més, l’alcaldable republicà ha considerat que cal posar la mirada en la recerca i la innovació per dinamitzar l’economia: “No es tracta només de tenir puntuals meravelles com el MWC, necessitem crear sistema: de la recerca a la innovació, de la innovació a la indústria”, ha assegurat, a més d’anunciar en aquest sentit que “doblarà” les places d’FP “especialment en l’àmbit tecnològic”.

La mirada posada en els joves i en l’habitatge

Al debat de la Pimec també hi ha hagut oportunitat de parlar de les polítiques d’habitatge i de joventut. “No podem enviar un missatge als joves que amb un salari mínim de 1.080 euros i que amb un preu mitjà del lloguer de 1.077 euros això representa una expectativa positiva per a ells”, ha alertat, per això ha proposat un salari mínim de ciutat de 1.500 euros que contribueixi a capgirar la situació, a més de construir 5.000 habitatges l’any, dels quals “almenys” un terç sigui de preu assequible. Ho farà, ha conclòs, amb “acords publicoprivats”.