El candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, s’ha referit avui a la capacitat del Port de Barcelona per rebre creuers, afirmant que “la situació actual dels creuers és resultat directe de l’acord del 2018 entre l’alcaldessa Ada Colau i el President del Port, Sixte Cambra”. “Va fixar, aprovar i confirmar que estava bé tenir les terminals de creuers que tenim i la capacitat actual per rebre’ls”, ha explicat el republicà, que si bé no s’ha mostrat contrari als creuers, sí ha considerat necessari “governar-los bé” i de “potenciar-ne un cert tipus” i no d’altres, en al·lusió a la voluntat de limitar els creueristes de trànsit.

Maragall ho ha explicat a la conferència que ha ofert al Col·legi d’Economistes de Catalunya, on ha traçat les línies de la política econòmica que aplicarà si és escollit alcalde de la ciutat. Per Maragall, actualment Barcelona té una economia “low cost” i cal replantejar-la en base, en gran part, en tres eixos d’actuació: “innovació, coneixement i la construcció, especialment vinculada a la rehabilitació d’edificis”. “Barcelona s’ha de fer valdre, ens venen massa barats”, ha afirmat.

En aquest sentit, Maragall ha afirmat que cal accelerar el ritme de construcció a la ciutat, que actualment es troba “paralitzat”. El seu programa electoral aspira a construir 20.000 al mandat, amb almenys 8.000 assequibles. A més, el candidat d’Esquerra ha posat l’èmfasi en la rehabilitació d’edificis, tenint en compte que l’actual parc d’habitatges té el nivell més baix d’eficiència energètica. “La indústria de rehabilitació d’edificis a gran escala pot ser una font de creació de riquesa si hi posem les bases adients”, ha exposat.

“Tenim una desigualtat creixent al mateix temps que l’economia creix. Creixem amb valor afegit baix, amb una economia que basa la seva competitivitat en salaris baixos”, ha continuat el republicà, que ha considerat aquest fet “imperdonable” tenint en compte “la potència que té la nostra ciutat”. En aquest sentit, ha criticat que l’actual govern municipal ha governat la ciutat “com si fos 100km2 i 1,6 milions d’habitants, i això és absurd i un error greu”. Per Maragall, obviar la dimensió metropolitana i nacional de Barcelona és “una manca de respecte cap a la ciutat i la seva societat”.