La número 2 de la candidatura d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Barcelona, Elisenda Alamany, ha criticat el govern municipal per “no haver entès” la “complexitat de Barcelona”. “La principal missió que tenim és governar per a tota Barcelona, entendre la seva complexitat. Barcelona és massa valuosa com per vendre’ns-la però també massa complexa per governar-la de qualsevol manera”, ha insistit, i ha considerat que els darrers mandats han estat “mancats de resultats”.

Alamany ho ha fet al debat de números 2 organitzat per Línia Xarxa, des d’on ha acusat els grups del govern municipal de “banalitzar i menystenir” la preocupació de la ciutadania de Barcelona sobre la inseguretat i la neteja. “Han desconnectat del sentir de la gent”, ha afirmat la candidata republicana, que ha acusat tant a Comuns com a Socialistes de “no prendre’s seriosament” aquestes preocupacions. “Li han dit a la gent que no era important, que la seva preocupació no era legítima”, ha etzibat Alamany.

També sobre seguretat, la republicana ha acusat el PSC d’actuar com a “Dr. Jekyll i Mr. Hide” en relació a la seguretat, recordant que ha governat aquesta àrea a l’Ajuntament durant tota la democràcia, tret de 4 anys, i a la vegada fa un discurs “alarmista” sobre la inseguretat. Sobre seguretat, Alamany ha recordat la proposta d’Esquerra de crear 10 jutjats de proximitat, un a cada districte, “per agilitzar processos judicials, combatre la percepció d’inseguretat, i també la multireincidència”.

Alamany ha subratllat la necessitat de “canviar l’actitud de l’Ajuntament”. “La ciutat pot brillar molt més del que brilla avui, va a mig gas i Barcelona no s’acaba d’agradar. Podem posar una marxa més”. “Esquerra és l’única que pot trencar la dinàmica de reaccions” que, segons la republicana, porta protagonitzant la política municipal massa anys. “Trias va ser la reacció a uns governs que no sabien fer brillar Barcelona, però va posar en venda Barcelona”, ha afirmat, mentre que per Alamany, els governs d’Ada Colau van ser la reacció al de Trias. Uns governs que, per la número 2 de Maragall, “han tancat la ciutat, amb un excés de dogmatisme, arrogància i de només parlar a uns pocs”.