Maragall aposta per un “canvi radical d’actitud” respecte el català front el “sucursalisme lingüístic” de Collboni i la “indiferència” de Colau

Els republicans proposen un Comissionat per la Llengua, depenent d’alcaldia, per a la “promoció i defensa” del català i situa el mandat Trias com l’inici del retrocés de la llengua a Barcelona

Maragall aposta per un “canvi radical d’actitud” respecte el català front el “sucursalisme lingüístic” de Collboni i la “indiferència” de Colau
Maragall aposta per un “canvi radical d’actitud” respecte el català front el “sucursalisme lingüístic” de Collboni i la “indiferència” de Colau

Barcelona té un problema real en l’ús social del català, i en els darrers 8 anys els governs de la ciutat han tingut “una barreja culpable d’inhibició, indiferència i resignació”, amb un PSC i un Jaume Collboni que representen “el sucursalisme lingüístic”. És la crítica que avui ha fet el candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia, Ernest Maragall, qui s’ha erigit com “una arma recuperació massiva del català” i que ha defensat un “canvi radical d’actitud” del consistori respecte aquesta qüestió .

Maragall ha carregat contra el PSC que, segons el candidat republicà, “ha abandonat el catalanisme en l’àmbit lingüístic”. “M’avergonyeix”, ha continuat Maragall, qui ha recordat que el partit de Collboni “empra amb cada cop menys proporció el català en les seves intervencions públiques.

Per Maragall, els governs de Colau i Collboni “no han inclòs la qüestió de la nostra identitat cultural i lingüística com una competència de l’Ajuntament”, i ha subratllat la necessitat de “capgirar la situació”. “Tot el que ha estat retrocés en els últims 10 anys ha de començar a ser multiplicació positiva de l’ús social del català com a mesura de cohesió social”, ha assegurat el republicà aquest matí a Nou Barris, des d’on ha ofert una roda de premsa acompanyat de la Consellera de Cultural, Natàlia Garriga, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Per asssolir-ho, Esquerra defensa la creació d’un Comissionat per la Llengua a lAjuntament. Un organisme, depenent directament d’alcaldia, i que treballi per la “promoció, defensa i multiplicació” del català, i com a mesura per fer efectiva “l’actitud de compromís de l’Ajuntament com a missatge cap a la societat”.

A banda d’aquesta mesura, Maragall n’ha detallat d’altres, com ara posar a disposició la xarxa d’equipaments públics de la ciutat per fer-hi activitats que incloguin el català, l’exigència que la Diputació de Barcelona “abandoni la seva inhibició” i s’incorpori al Consorci per a la Normalització Lingüística i elaborar un nou Pla d’Entorn a la ciutat amb col·laboració amb les entitats com Òmnium o la Plataforma per la Llengua.

A l’acte també hi ha participat la Consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, qui ha defensat la feina del Govern en defensa de la llengua, amb més de 100 mesures transversals a tots els departaments per fomentar-ne l’ús, i el compromís de l’executiu d’arribar al 2% del pressupost destinat a cultura. Per la seva banda, Forcadell ha recordat que l’any 2021 es van aprovar “192 decrets que afavorien el castellà en detriment del català” i que aquesta situació “només es podrà revertir si es treballa des del Govern de la Generalitat i els ajuntaments, especialment el de la capital del nostre país”.